El vestit africà

El 13 de juliol va entrar l'Esther a la botiga preguntant si feia roba a mida o si coneixia a algú que en fes, jo li vaig dir que estava estudiant patronatge i que podia preguntar a les noies que porten més temps si el volien fer. Llavors em va dir que volia una cosa sencilleta, un vestit paraula d'honor amb una mica de campana a la faldilla. Al veure que no seria molt complicat, em vaig atrevir a dir-li que li feia jo, em va portar la tela i al dia següent vaig parlar amb la profe de patronatge, ella que no posa mai pegues a res, em va dir que endavant. Ràpidament vaig escriure a l'Esther perquè passes per la botiga a pendre mides. Vaig fer el patró i una prova amb un tros de llençol.

Un cop feta la prova, vaig veure el que calia arreglar i ja podia començar a tallar la tela bona, una tela africana. El mateix dia de la primera prova, em va dir que el vestit era per lluir-lo en un casament a Gàmbia, així que havia de quedar perfecte!

Amb la tela africana tallada només faltava començar a cosir i anar fent proves, en total la vaig fer venir 3 vegades per ajustar-lo perfectament al seu cos. 
En una de les proves vam decidir que un cinturó sota el pit no quedaria malament, i ho vam encertar, fa que el vestit quedi més elegant. El cinturó el vaig fer amb un tela vermella i per no fer-lo llis el vaig fer amb plecs.

Ahir el va recollir, se'l va provar per última vegada i li anava clavat. A ella li va agradar i jo feliç amb el primer vestit a mida per encàrrec. En breu l'estrenarà pel casament i m'encantaria poder-la veure per un foradet :P 

Vist així, penjat en un penjarobes no és el mateix, no es veu la forma de la faldilla, però segur que us podeu fer una idea...